La Sareb, més coneguda com “el banc dolent”, és una societat creada l’any 2012 durant el govern del Partit Popular i en un context en el qual Europa promulgava l’ortodòxia neoliberal. El seu objectiu era el d’absorbir els actius tòxics originats durant la bombolla immobiliària i netejar el sistema bancari espanyol, amb el que va passar a disposar de milers d’habitatges al llarg del nostre país.
Segons van afirmar en aquell moment el que va ser ministre d’economia, Luis de Guindos, i l’exvicepresidenta del govern de Mariano Rajoy, Soraya Sáez de Santamaría, aquesta operació no anava a costar ni un euro al contribuent. No obstant això, l’any 2021 la Comissió Europea va exigir a Espanya la incorporació del deute de la Sareb, que ascendia a 35.000 milions d’euros, en el deute públic espanyol en plena crisi pandèmica. La consigna era clara: socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, eximint així al sector bancari de la seua responsabilitat. Un rescat bancari assumit per la ciutadania.
En un escenari definit pels preus inaccessibles en el lloguer per a alguns sectors de la població, especialment la joventut, i la pujada de tipus d’interès que pot agreujar aquesta crisi residencial pel desmesurat augment en les hipoteques, tenim l’oportunitat de revertir els errors de la doctrina neoliberal i aprofitar aquesta eina amb finalitats socials per a fer efectiu el dret a l’habitatge en la Comunitat Valenciana.
Ja hem iniciat aquest camí. El mes de febrer passat, el vicepresident i candidat d’Unides Podem-Esquerra Unida, Héctor Illueca, va anunciar un principi d’acord d’adquisició de 580 habitatges de la Sareb per a posar-les, al més prompte possible, a la disposició de les famílies que ho necessiten en règim de lloguer social. Això suposaria un increment del 4% del parc públic d’habitatge valencià. No obstant això, cal recordar que aquests avanços no cauen del cel, sinó que són el fruit del treball i les reivindicacions dels moviments per la defensa del dret a l’habitatge.
Recentment, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar la mobilització de 50.000 habitatges per a lloguer social i assequible, per la qual cosa continuarem negociant per a posar a la disposició del parc públic d’habitatge aquelles cases que puguen servir com a alternativa residencial immediata. És evident que amb una correlació de forces diferent en la qual Unides Podem tinguera més força aquesta mesura s’haguera realitzat fa tres anys i no en període electoral. Amb tot, després de tant de temps predicant en el desert, tan sols ens queda dir: benvinguts a les polítiques d’habitatge.
